L'amiga Glòria Tomàs i Nus ha tingut a bé escriure un article d'opinió glossant el llibre Quina canya! Joguinetes
que acabem de publicar. L'article va aparèixer al diari lleidatà La
Mañana del dimecres 15 de maig:
Agraïm moltíssim les paraules que ens dedica i la bona crítica que fa de la publicació que, creiem, és un recurs interessantíssim per a treballar a les escoles, centres cívics, tallers i, és clar, per a gaudi de les persones que els agrada el treball manual i la creativitat.
Miqui
Giménez i Biel Pubill són els autors de Quina canya!Joguinetes editat per l’Associació
Cultural Lo Llaüt, amb els suports de l’
Ajuntament d’ Ascó i el micromecenatge amb Verkami.
Voldria destacar quatre aspectes d’aquest
llibre fet amb amor, il·lusió i paciència.
En
primer lloc, posar en valor que es tracta d’ un llibre il·lustrat, cuidat al detall que, com a tal, combina el codi
visual i el lingüístic. Amb un format atractiu: colorista i endreçat, convida a
gaudir-lo perquè ensenya joguines i instruments de diferents països, formes i
materials i, transmet una sensació d’ordre, mètode i harmonia.
En
segon lloc, evidenciar que és un text instructiu i, com a tal, ensenya
els passos per elaborar instruments i joguines amb la canya
que podem trobar fàcilment a la natura. Aquesta part instructiva, molt clara i
precisa, s’acompanya de les imatges seqüenciades que il·lustren el procés de
creació, i els apunts dels materials i
eines necessaris, així com la utilització de la joguineta o instrument. El
llibre s’estructura en dues parts: els instruments i les joguinetes. En total,
són vint-i-vuit instruments i trenta-dos joguines fets amb canya, la gran
majoria de caràcter popular.
Quina
canya! Joguinetes aconsegueix,
doncs, aquest doble objectiu: el gaudi de la imatge i la construcció dels
objectes proposats.
El
tercer aspecte remarcable del llibre és la voluntat de casar tradició i modernitat. En efecte, les peces proposades van
acompanyades d’un codi QR que dona accés a un vídeo en què es contextualitza l’instrument o la
joguina de canya. Els espais triats són asconencs. Hi surten espais emblemàtics
de la vila: Cal Cavallé, les Perxes de Ca Pere Sans, Les Portetes, El Castell,
El Pas de Barca... Carrers, places i entorns naturals i patrimonials d’aquest
municipi de la Ribera d’Ebre. La perspectiva de la vila se’ns mostra des d’un
punt elevat o arran d’Ebre i les preses són elegants i detallistes (s’hi
ensenya un picaporta, el nom d’un carrer, en bona part dels vídeos, els carrers de la vila apareixen amb la cara neta després d’un xàfec oportú,
per citar tres exemples del que estem dient). És amb els nens i nenes que els
fan anar que les joguines, totes elles fabricades pels autors, adquireixen
vida.
En
quart lloc, valorar que al darrera de cada peça hi ha anys d’estudi i recull del món del joc i la música populars. Els
autors segueixen la feina d’ etnòlegs i folkloristes clàssics i de renom, com
són els catalans Ramon Violant i Simorra (1903-1952) i Joan Amades (1890-1959)
i, altres perfectament ressenyats en la bibliografia del llibre.
El
treball de Miqui Giménez i Biel Pubill arriba per augmentar aquesta feina de
testimoniatge i conservacionisme que es proposen els treballs etnogràfics.
Som davant
un treball seriós i molt meditat que té el plus
de donar-nos a conèixer i oferir-nos instruments i joguines amb una
voluntat també pedagògica, socialitzadora
i dinamitzadora.
A Quina canya! Joguinetes hi trobarem joguines
i instruments viscuts i estudiats amb els quals s’ha fet jugar i es vol fer jugar.
Glòria Tomàs i Nus
Agraïm moltíssim les paraules que ens dedica i la bona crítica que fa de la publicació que, creiem, és un recurs interessantíssim per a treballar a les escoles, centres cívics, tallers i, és clar, per a gaudi de les persones que els agrada el treball manual i la creativitat.
Gràcies, Glòria!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada