El diumenge 10 de maig, Ascó, va acollir el projecte itinerant “Fem safareig”, ideat pel CERE i que va comptar amb la col·laboració de l’ajuntament. El projecte té per objectius, entre d’altres, vindicar aquests antics espais de feina d’ús exclusiu, pràcticament, femení, destacant la importància que tenien com a punt de trobada, de relacions socials entre les dones que permetien consolidar forts lligams entre elles, compartint pensaments, dubtes, secrets, xafarderies... Però també té per objectiu reconèixer i valorar aquest patrimoni etnològic com a part fonamental de la vida a la Ribera d’Ebre i de la nostra història compartida.
Aquest projecte que, com hem dit, és itinerant pels pobles de la comarca i d’altres que ho sol·licitin, s’estructura a partir d’una exposició de fotografies antigues de safareigs, en blanc i negre, extretes de l’Arxiu Comarcal de la Ribera d’Ebre (ACRE), i sempre es complementa bé sigui amb una xerrada, un concert, un taller... En aquesta ocasió vaig tenir l’oportunitat de fer un taller de joguets amb elements de l’entorn natural. Va ser una activitat molt agradable i enriquidora ja que no sols hi va participar canalla, ajudats per adults, sinó que també vam tenir ocasió de gaudir de la presència de gent més gran que va confirmar l’elaboració ancestral d’aquest tipus de joguines alhora que es va animar a fer-ne d’altres. Tota una experiència compartida que, un cop més, confirma que el joc i la joguina són un llenguatge universal que no entenen d’edat, gènere o condició.
El taller, inspirat en el nostre llibre Quina canya!, va consistir en presentar tot un seguit de joguets fets o obtinguts de l’entorn natural del voltant del riu (petxines, catxurros, còdols, escopetes de canya...), i una part pràctica amb l’elaboració de barquetes de fulla de canya i de sèpia, nunuts i nines fetes amb canya, alhora que vam poder fer alguna partida de bòlit -recordem que, sovint, en fer-se malbé la pala que s’utilitzava per a rentar la roba era recuperada per la canalla per a jugar a aquest joc-.
