Fem safareig!

El diumenge 10 de maig, Ascó, va acollir el projecte itinerant “Fem safareig”, ideat pel CERE i que va comptar amb la col·laboració de l’ajuntament. El projecte té per objectius, entre d’altres, vindicar aquests antics espais de feina d’ús exclusiu, pràcticament, femení, destacant la importància que tenien com a punt de trobada, de relacions socials entre les dones que permetien consolidar forts lligams entre elles, compartint pensaments, dubtes, secrets, xafarderies... Però també té per objectiu reconèixer i valorar aquest patrimoni etnològic com a part fonamental de la vida a la Ribera d’Ebre i de la nostra història compartida.

Aquest projecte que, com hem dit, és itinerant pels pobles de la comarca i d’altres que ho sol·licitin, s’estructura a partir d’una exposició de fotografies antigues de safareigs, en blanc i negre, extretes de l’Arxiu Comarcal de la Ribera d’Ebre (ACRE), i sempre es complementa bé sigui amb una xerrada, un concert, un taller... En aquesta ocasió vaig tenir l’oportunitat de fer un taller de joguets amb elements de l’entorn natural. Va ser una activitat molt agradable i enriquidora ja que no sols hi va participar canalla, ajudats per adults, sinó que també vam tenir ocasió de gaudir de la presència de gent més gran que va confirmar l’elaboració ancestral d’aquest tipus de joguines alhora que es va animar a fer-ne d’altres. Tota una experiència compartida que, un cop més, confirma que el joc i la joguina són un llenguatge universal que no entenen d’edat, gènere o condició.

El taller, inspirat en el nostre llibre Quina canya!, va consistir en presentar tot un seguit de joguets fets o obtinguts de l’entorn natural del voltant del riu (petxines, catxurros, còdols, escopetes de canya...), i una part pràctica amb l’elaboració de barquetes de fulla de canya i de sèpia, nunuts i nines fetes amb canya, alhora que vam poder fer alguna partida de bòlit -recordem que, sovint, en fer-se malbé la pala que s’utilitzava per a rentar la roba era recuperada per la canalla per a jugar a aquest joc-.

Les joguines de Quina Canya! al MELGA

El MELGA (Museo Etnolúdico de Galícia) exposa, entre les seves vitrines, una important col·lecció de joguinetes de canya que vam donar al Museu. L'amic Ricardo Pérez y Verdes, Director y fundador del MELGA és un entusiasta del món lúdic en general, i en particular d'aquell d'arrel popular i tradicional, d'aquí que sempre és un plaer xerrar amb ell i compartir la seva visió del món del joc i del joguet. Si aneu a Galícia no us perdeu aquest museu a Ponteceso!

Joguines de canya al Museu d'Art Popular de la Ciutat de Mèxic

Si aneu a Mèxic no us perdeu el Museu d'Art Popular de la Ciutat, molt cèntric, a una quadra de l'Alameda. És un gran museu que conté obres d'artesania popular mexicana, en general, de diferents temàtiques, i entre aquestes hi trobareu algunes sales amb joguines fetes amb materials diversos. Aquí destaquem aquest camionet fet exclusivament de canya.

Estructures de canya a les "muerteadas" d'Oxaca

Quan s'acosta la Fiesta de los Muertos Mèxic es transforma. Les setmanes prèvies els carrers s'engalanen amb elements representatius de la mort, principalment calaveres i esquelets, tot profusament decorat amb flors de color taronja i papers retallats de tots colors.  Entre els actes més celebrats i esperats hi ha les "muerteadas", que són les processons que els diferents barris i entitats organitzen per celebrar la Festa. En trobem de molt variades però totes elles es distingeixen per omplir els carrers, al seu pas, de xivarri, música, ball, coreografia, petards i molta xalera. 

Entre els elements que criden l'atenció trobem el "torete". Es tracta d'una representació del cos d'un toro, no massa gran, que duen diferents muerteadas. Aquest "torete" està fet amb una estructura senzilla però resistent de canya, folrada generalment amb paper tractat -cartoneria que ells en dirien-. Aquest element pot dur, afegit, un sistema més o menys sofisticat també fet de canya al qual s'hi col·loca pirotècnia variada, sobretot petards i bengales que recorden els nostres Diables. El resultat de la processó és espectacular, màgic... i la construcció del "torete" una autèntica obra mestra!

Usos de la canya: un canut per a beure

Qui havia de dir que el canut de canya tingués tants usos? A Mèxic és molt comú i util. L'utilitzen a mode de "gotet" per beure el mezcal!!! Si hi aneu no us serà difícil veure -i beure- amb aquest canut!

Exposició de joguines de canya a la Casa de Cultura Banamex de San Miguel de Allende

La Casa de Cultura Banamex, que ocupa la magnífica casa del Mayorazgo de la Canal de San Miguel de Allende (Mèxic), presenta un diferents exposicions temporals de la qual destaco la que fa referència als joguets populars mexicans. Avui us mostro algunes peces fetes exclusivament de canya, autèntiques obres d'artista!

Taller de canya a l'escola de Bellaguarda

Ahir, dijous 4 de desembre, els nens i les nenes de l’escola Els Set Focs, de Bellaguarda, van dur a terme un taller de construcció de joguines i senzills instruments populars fets amb canya. Vaig tenir el plaer de dur a terme aquesta activitat que s’inspira en el llibre Quina canya! Joguinetes, el qual vaig fer amb l’amic i també mestre Miqui Giménez, i que fou publicat per l’associació cultural Lo Llaüt d’Ascó el 2018.

El taller va consistir en una breu presentació del llibre i d’algunes de les joguines i instruments que hi apareixen. La canalla va poder manipular-les i en alguns casos fer-les sonar -crec que això va ser un element important per captar la seva atenció, engrescar-los i tenir una predisposició des del primer moment-. Tot seguit va venir, sens dubte, la part més agraïda i atractiva de la sessió, la manipulació de les eines amb les canyes per a que cadascú fes la seva pròpia joguina. Prèviament, però, vam presentar les eines que utilitzarien, vam ensenyar com manipular-les per tal d’evitar prendre mal o malmetre algun objecte, i vam insistir molt que per a treballar la canya cal, sempre, netejar-les bé amb paper de vidre per tal de no punxar-nos amb alguna estella.

A partir d’aquest moment l’aula es va convertir en un autèntic laboratori d’experimentació on l’alumnat, al seu ritme, cercava la canya que més li convenia; la polia, la serrava, la foradava, la tallava...  amb l’objectiu de fer 3 joguinetes: una preciosa anell, una nina i un nu-nut (instrument popular).

Penso que va ser un matí ben aprofitat: treball individual però alhora en grup -com és normal a una ZER on, sovint, els grans o més manyosos ajuden als petits-, i amb un ambient molt agradable i xiroi.

Felicitats als nens i nenes de l’escola Els Set Focs! Vau fer una molt bona feina! A veure si sou capaços de fer altres creacions emprant la canya o buscar-ne altres utilitats. Segur que podeu fer el vostre propi taller de construcció de joguines i instruments!