El COVID ha afectat moltíssim a tots els sectors econòmics, en particular els vinculats a la cultura. Per a nosaltres, en particular, ha suposat la cancel·lació de nombrosos tallers de construcció i presentació del llibre. Tanmateix seguim amb la il·lusió de donar-lo a conèixer, de fer-ne difusió i de descobrir nous usos lúdics de la canya. És per aquest motiu que ens hem desplaçat a la petita però encisadora població de Urueña (Valladolid), per visitar la impressionant col·lecció d'instruments populars de la Fundació Joaquín Díaz.
Com diem aquest centre etnogràfic de la recerca i estudi de la música popular és fantàstic. Disposa d'un arxiu amb més de 30.000 publicacions -entre les quals a partir d'ara hi ha també Quina canya! Joguinetes-, i a les diferents sales es pot veure una mostra amplíssima i variada d'instruments de tota mena. Al mateix vestíbul de la fundació trobem una vitrina on descobrim un curiós trico-traco fet de cardo -com és usual- al qual s'hi han afegit petits canuts de canya a fi d'aconseguir més so!
També trobem una vitrina on es presenten diferents tipus de rossinyols, la majoria fets de terrissa, però en destaca un de canya força curiós -més senzill de fer que el que nosaltres proposem al nostre llibre-.
En una col·lecció d'instruments populars no hi podia faltar el nunut, que comparteix vitrina amb les també conegudes ximbombes.
El museu disposa de diferents pantalles on es van reproduint breus documentals on s'entrevista a músics, lutiers o senzills artesans que ensenyen com fer instruments. Entre aquests podreu trobar diversos vídeos on la canya és protagonista -recordem que al llibre Quina canya! també apareixen breus vídeos on es mostra com fer sonar els instruments proposats-.
