Joguines de canya al Museu etnogràfic de San Bartolomé de Tirajana

El petit museu etnogràfic Casa Los Yánez, a la localitat muntanyosa de San Bartolomé de Tirajana -Las Palmas de Gran Canària-, s'hi troben un seguit de joguinetes i altres objectes fets amb canya: la guia per a conduir un cèrcol feta amb una canya a la qual s'hi ha afegit un rodet de fil que permet una major subjecció, diversos tipus de flautes, canyes amb un cordill que en la imaginació de la canalla esdevenen cavallets...

I com a curiositat, en un racó, hi penja un calaix fet també de canya que tradicionalment servia per a guardar-hi els formatges per protegir-los de les bestioles.

Artesa de la canya a El Hierro

Al petit mercat setmanal que fan a la població de El Pinar, a l'illa de El Hierro, hi ha una parada d'un artesà cisteller que us deixarà bocabadats. Ell treballa allí, amb poques eines, una navalla ben afilada, algunes peces que s'ha fet ell mateix per a marcar les canyes... i poc més.

El primer que em va cridar l'atenció va ser el io-io que penjava d'una de les parets. És un model similar al que nosaltres us ensenyem a fer al nostre llibre de Quina canya!. En interessar-me per la joguina em va dir que ell en sabia fer, però que aquest io-io en concret l'havia fet un amic seu d'una altra illa. 

Principalment es dedica a fer gàbies, de diferents tipologies, per a ocells. Té gàbies normals de totes les mides i formes, però també en té de parany o reclam -per a agafar moixons-. Com a bon cisteller no hi falten nombrosos models d'aquest estri així com "calaixos" per a penjar al sostre que, tradicionalment, es feien servir per a guardar i conservar els formatges.

L'únic material que utilitza és la canya i la gamona -una espècie vegetal semblant al nostre "quiricau", però molt més gruixut-. 

Estructures de canya a les "muerteadas" d'Oxaca

Quan s'acosta la Fiesta de los Muertos Mèxic es transforma. Les setmanes prèvies els carrers s'engalanen amb elements representatius de la mort, principalment calaveres i esquelets, tot profusament decorat amb flors de color taronja i papers retallats de tots colors.  Entre els actes més celebrats i esperats hi ha les "muerteadas", que són les processons que els diferents barris i entitats organitzen per celebrar la Festa. En trobem de molt variades però totes elles es distingeixen per omplir els carrers, al seu pas, de xivarri, música, ball, coreografia, petards i molta xalera. 

Entre els elements que criden l'atenció trobem el "torete". Es tracta d'una representació del cos d'un toro, no massa gran, que duen diferents muerteadas. Aquest "torete" està fet amb una estructura senzilla però resistent de canya, folrada generalment amb paper tractat -cartoneria que ells en dirien-. Aquest element pot dur, afegit, un sistema més o menys sofisticat també fet de canya al qual s'hi col·loca pirotècnia variada, sobretot petards i bengales que recorden els nostres Diables. El resultat de la processó és espectacular, màgic... i la construcció del "torete" una autèntica obra mestra!

Usos de la canya: un canut per a beure

Qui havia de dir que el canut de canya tingués tants usos? A Mèxic és molt comú i util. L'utilitzen a mode de "gotet" per beure el mezcal!!! Si hi aneu no us serà difícil veure -i beure- amb aquest canut!

Quina canya! Joguinetes a la Xarxa de Biblioteques de Catalunya

Ep! que no teniu encara el votre llibre de Quina canya! Joguinetes? Doncs no us preocupeu. La Xarxa de Biblioteques de Catalunya sí que el té i el podeu consultar. A les imatges l'exemplar que podeu trobar a la Biblioteca Marcel·lí Domingo de Tortosa.

Altres usos de la canya: assecar el peix

Des de l'inici d'aquesta aventura amb la canya com a fil conductor hem estat recollint no sols instruments populars i joguinetes fetes amb aquesta fibra vegetal, també hem anat mostrant altres utilitats i usos que es fa amb ella. Avui us mostrem com la canya també ha servit, al llarg de segles, per a assecar el peix.

Canyís

Paret de les esgorfes del palauet renaixentista de Ca Don Joan, a Vinebre. 

Tal com es veu en el detall de la dreta la paret està feta amb canyís enguixat. Aquest va ser un recurs constructiu habitual fins a ben entrat el tercer quart de segle XX. Els canyissos, fets pels canyissers, es compraven directament a l'artesà o, en poblacions grans, en empreses de material de construcció. Els canyissos es feien servir tant per a fer parets com per a fer sostres que, un cop enguixats, permetien ser pintats.

A la imatge veiem uns dibuixos fets amb llapis. Són obra de l'artista Jose Martí i Garcès de Marcilla (1880-1932) vinculat a la família que va viure a Ca Don Joan. 

Model d'escopeta de canya portuguesa

Avui us presentem un nou model d'escopeta de canya. Aquesta "espingarda de cana" -nom amb què es coneix l'escopeta en portuguès- l'hem extret del llibre Funçaô educativa dos brinquedos tradicionais populares, del professors Joâo da Silva Amado.

Estoig per a munició i per...

Durant les presentacions i tallers tenim ocasió de xerrar amb els assistents i enriquir-nos amb els seus comentaris i informacions. Això és el què ens va passar el passat dissabte 17 a Vinebre quan, en presentar l'estoig per guardar munició per l'escopeta de canya, un parell dels assistents ens van informar que també els utilitzaven, de petits, per a posar-hi alades que després servirien per a parar les rateres pels moixons!

Quina canya! a l'arxiu de la Fundación Joaquín Díaz

El COVID ha afectat moltíssim a tots els sectors econòmics, en particular els vinculats a la cultura. Per a nosaltres, en particular, ha suposat la cancel·lació de nombrosos tallers de construcció i presentació del llibre. Tanmateix seguim amb la il·lusió de donar-lo a conèixer, de fer-ne difusió i de descobrir nous usos lúdics de la canya. És per aquest motiu que ens hem desplaçat a la petita però encisadora població de Urueña (Valladolid), per visitar la impressionant col·lecció d'instruments populars de la Fundació Joaquín Díaz.

Com diem aquest centre etnogràfic de la recerca i estudi de la música popular és fantàstic. Disposa d'un arxiu amb més de 30.000 publicacions -entre les quals a partir d'ara hi ha també Quina canya! Joguinetes-, i a les diferents sales es pot veure una mostra amplíssima i variada d'instruments de tota mena. Al mateix vestíbul de la fundació trobem una vitrina on descobrim un curiós trico-traco fet de cardo -com és usual- al qual s'hi han afegit petits canuts de canya a fi d'aconseguir més so!

També trobem una vitrina on es presenten diferents tipus de rossinyols, la majoria fets de terrissa, però en destaca un de canya força curiós -més senzill de fer que el que nosaltres proposem al nostre llibre-.

En una col·lecció d'instruments populars no hi podia faltar el nunut, que comparteix vitrina amb les també conegudes ximbombes.

El museu disposa de diferents pantalles on es van reproduint breus documentals on s'entrevista a músics, lutiers o senzills artesans que ensenyen com fer instruments. Entre aquests podreu trobar diversos vídeos on la canya és protagonista -recordem que al llibre Quina canya! també apareixen breus vídeos on es mostra com fer sonar els instruments proposats-.

El fusell de canya!

Sovint ens pregunten d'on hem tret tantes joguines i tants instruments per a fer el llibre Quina Canya! Joguinetes, i la resposta és que darrera d'aquesta publicació hi ha un important treball de recerca en fonts documentals, arxius fotogràfics, visita a museus etnogràfics i de joguines, entrevistes, i consulta i anàlisi metòdica, durant molts anys, de publicacions de caire popular i divulgatiu. 

Han estat molts els etnògrafs de referència, com ara Violant i Simorra o Amades, o persones divulgadores de la cultura lúdica popular com ara Daniel Descomps dels quals hem tret molta informació o bé ens han donat pistes per seguir la recerca o la creació. Però en aquesta "aventura" d'anar a la recerca de les joguinetes o dels instruments populars fets de canya hem gaudit, particularment, quan hem anat trobant aquí i allà imatges que confirmaven la informació consultada. 

Avui us presentem un exemple del què diem. 

Al Calendari de 1922 el setmanari La Mainada hi trobem un text -monòleg dramàtic representable- de Josep Burgàs, contextualitzat en els dramàtics escenaris del Setge de Barcelona on el protagonista, un vailet en edat de jugar, descriu la cruenta situació que viu la ciutat i lamenta no ser prou gran com per a poder defensar-la. El noi, dibuixat per Manuel Bas, apareix sempre acompanyat de la seva escopeta de canya!

Les referències a l'escopeta i el bon traç i detallat del dibuix d'aquesta confirmen que es tractava d'una joguina ben coneguda pels infants del primer quart de segle passat i, alhora, ens mostren detalls interessants, com ara el de la culata. 

Us deixem el text complert d'aquest monòleg que, també, ens dóna pistes de la ideologia catalanista del setmanari La Mainada.