Quan s'acosta la Fiesta de los Muertos Mèxic es transforma. Les setmanes prèvies els carrers s'engalanen amb elements representatius de la mort, principalment calaveres i esquelets, tot profusament decorat amb flors de color taronja i papers retallats de tots colors. Entre els actes més celebrats i esperats hi ha les "muerteadas", que són les processons que els diferents barris i entitats organitzen per celebrar la Festa. En trobem de molt variades però totes elles es distingeixen per omplir els carrers, al seu pas, de xivarri, música, ball, coreografia, petards i molta xalera.
La Casa de Cultura Banamex, que ocupa la magnífica casa del Mayorazgo de la Canal de San Miguel de Allende (Mèxic), presenta un diferents exposicions temporals de la qual destaco la que fa referència als joguets populars mexicans. Avui us mostro algunes peces fetes exclusivament de canya, autèntiques obres d'artista!
Ahir, dijous 4 de desembre, els nens i les nenes de l’escola Els Set Focs, de Bellaguarda, van dur a terme un taller de construcció de joguines i senzills instruments populars fets amb canya. Vaig tenir el plaer de dur a terme aquesta activitat que s’inspira en el llibre Quina canya! Joguinetes, el qual vaig fer amb l’amic i també mestre Miqui Giménez, i que fou publicat per l’associació cultural Lo Llaüt d’Ascó el 2018.
El taller va consistir en una breu presentació del llibre i d’algunes de les joguines i instruments que hi apareixen. La canalla va poder manipular-les i en alguns casos fer-les sonar -crec que això va ser un element important per captar la seva atenció, engrescar-los i tenir una predisposició des del primer moment-. Tot seguit va venir, sens dubte, la part més agraïda i atractiva de la sessió, la manipulació de les eines amb les canyes per a que cadascú fes la seva pròpia joguina. Prèviament, però, vam presentar les eines que utilitzarien, vam ensenyar com manipular-les per tal d’evitar prendre mal o malmetre algun objecte, i vam insistir molt que per a treballar la canya cal, sempre, netejar-les bé amb paper de vidre per tal de no punxar-nos amb alguna estella.
A partir d’aquest moment l’aula es va convertir en un autèntic laboratori d’experimentació on l’alumnat, al seu ritme, cercava la canya que més li convenia; la polia, la serrava, la foradava, la tallava... amb l’objectiu de fer 3 joguinetes: una preciosa anell, una nina i un nu-nut (instrument popular).
Penso que va ser un matí ben aprofitat: treball individual però alhora en grup -com és normal a una ZER on, sovint, els grans o més manyosos ajuden als petits-, i amb un ambient molt agradable i xiroi.
Felicitats als nens i nenes de l’escola Els Set Focs! Vau fer una molt bona feina! A veure si sou capaços de fer altres creacions emprant la canya o buscar-ne altres utilitats. Segur que podeu fer el vostre propi taller de construcció de joguines i instruments!
A San Miguel de Allende (Mèxic) hi ha un fantàstic museu de joguines, es diu La Esquina, i mostra joguines populars mexicanes d'artesans i artistes de tot el segle passat fins als nostres dies. I és que, cada any duen a terme un "concurs nacional de joguines populars" en el qual s'hi presenten artistes, mai millor dit, de tots els estats del país. En cadascuna de les disciplines (llautó, fang, cartoneria, fibres vegetals, teixit...) atorguen tres premis. Les joguines guardonades passen a formar part del fons del Museu. Sens dubte una fantàstica iniciativa.
Si aneu a Mèxic no us perdeu el Museu d'Art Popular de la Ciutat , molt cèntric, a una quadra de l'Alameda. És un gran museu que con...
