Sovint ens pregunten d'on hem tret tantes joguines i tants instruments per a fer el llibre Quina Canya! Joguinetes, i la resposta és que darrera d'aquesta publicació hi ha un important treball de recerca en fonts documentals, arxius fotogràfics, visita a museus etnogràfics i de joguines, entrevistes, i consulta i anàlisi metòdica, durant molts anys, de publicacions de caire popular i divulgatiu.
Han estat molts els etnògrafs de referència, com ara Violant i Simorra o Amades, o persones divulgadores de la cultura lúdica popular com ara Daniel Descomps dels quals hem tret molta informació o bé ens han donat pistes per seguir la recerca o la creació. Però en aquesta "aventura" d'anar a la recerca de les joguinetes o dels instruments populars fets de canya hem gaudit, particularment, quan hem anat trobant aquí i allà imatges que confirmaven la informació consultada.
Avui us presentem un exemple del què diem.
Al Calendari de 1922 el setmanari La Mainada hi trobem un text -monòleg dramàtic representable- de Josep Burgàs, contextualitzat en els dramàtics escenaris del Setge de Barcelona on el protagonista, un vailet en edat de jugar, descriu la cruenta situació que viu la ciutat i lamenta no ser prou gran com per a poder defensar-la. El noi, dibuixat per Manuel Bas, apareix sempre acompanyat de la seva escopeta de canya!
Les referències a l'escopeta i el bon traç i detallat del dibuix d'aquesta confirmen que es tractava d'una joguina ben coneguda pels infants del primer quart de segle passat i, alhora, ens mostren detalls interessants, com ara el de la culata.
Us deixem el text complert d'aquest monòleg que, també, ens dóna pistes de la ideologia catalanista del setmanari La Mainada.
